Que el món tremoli si diem prou. 1 de Maig 2013.

    L’1 de maig de 1886 va exclatar una vaga general per reclamar la jornada laboral de 8 hores de costa a costa dels Estats Units. La protesta va extendre’s a més de 5.000 fàbriques i 340.000 obrerxs van sortir a carrers i places a manifestar-se. A Chicago, la resposta va ser contundent i la repressió a mans de l’Estat i la policia es va fer evident, un cop més. A la plaça Haymarket va haver-hi una massacre el 4 de maig i després van ser condemnats i executats 4 anarquistes a mans del poder.

    Més d’un segle després d’aquesta matança, ens trobem al carrer per realitzar una demostració de força i acció col•lectiva per lluitar contra els mateixos botxíns que varen assassinar els nostres companys. Unes companyes que lluitaren pel mateix que ara nosaltres intentem; que aquells qui tenen el poder no precaritzin encara més les nostres vides i visquin a costa de trepitjar a la classe obrera amb el pretext de que aquesta misèria a la qual ens aboquen és la solució per fer front al malestar econòmic i social que ells mateixos han generat.

    No ens enganyem, dins d’aquest sistema sempre hi hagut uns privilegiats. Aquells qui tenen el poder i, en conseqüència, els diners. En èpoques de prosperitat econòmica, han oferit de les seves mans (qüestió que genera dependència cap aquellxs qui ho controlen tot) la possibilitat de poder viure “bé” (un sou més o menys bo, la possibilitat de tenir propietats privades, etc). Això, tot i que no ho visquessim d’aprop, generava multitud de misèria i desigualtats, als oprimits d’altres països més pobres que el país on vivim i a tota aquella gent del nostre entorn excloses per la lógica del propi sistema.

    Ara, que no poden permetre’s regalar més molles del seu gran pastís (l’altra cara del Capitalisme és precisament aquesta) tot allò que ens donaven passa a ser un record que s’esvaeix cada cop més. Cada cop hi ha més acomiadaments, més desnonats i més oprimits per intentar salvar allò que únicament els importa: el seu Poder. És per això que rescaten bancs a costa dels pocs diners que ara ens queden, que no els hi fa cap tipus de mal fer fora a la gent de casa seva, que manipulen les lleis (com sempre han fet) al seu favor per legitimar qualsevol mesura contra aquells qui lluiten. I ho fan no perquè funcioni malament, sinó perquè és l’única i exclusivament la manera que poden funcionar. Unes polítiques més “justes” o unes lleis més laxes poden ajudar a viure “millor” o més “relaxadament”; però el problema serà el mateix. Deixarem les NOSTRES vides en mans de les SEVES, fent-nos esclaus d’uns interessos oposats als nostres i convertint-nos en titelles sense capacitat de decisió pròpia.

    Avui, com ahir, per la responsabilitat que hem d’assumir per les nostres vides, per les dels nostres fills i per les dels nostres avantpassats, els quals es varen deixar la vida lluitant per la seva dignitat, hem de seguir enfrontant-nos col•lectivament i buscar les maneres més eficients d’organització i acció per plantar cara als nostres opressors. Sabem que és difícil, que no tothom/don té les mateixes condicions a la feina i que la por és un arma ben forta del poder , la quals ens l’ inculquen des que som petites, però també sabem que la lluita és l’únic camí i que sense esforç i compromís només estem condemnades.

    Desitgem i lluitem perquè algún dia les tornes puguin canviar i aconseguir un model completament diferent de societat; on els individus puguin ser realment lliures, i no esclaus d’aquest tipus de treball depredador que ens obliga a renunciar als nostres somnis i enterra en vida a les persones. Un tipus de societat on ningú hagi de trepitjar a l’altre per poder viure, on es respectin els animals, la terra i les persones per igual. L’organització que cal per això i el compromís i respecte són aspectes que han de ser present en aquest aprenentatge continu i enfrontament necessari per seguir lluitant. Sabem que no és impossible. Començant per les experiències d’autorganització i solidaritat que ja estàn havent-hi (sabem que no són idíliques, però és un bon començament) als llocs de treball, per aturar desnonaments, per ocupar terres, iniciatives d’educació i sanitat alternatives, etc.

    La repressió davant d’això, és inevitable. I precisament existeix per evitar que poguem seguir lluitant. Sigui quina sigui la manera de lluitar, si aquesta és eficient, la criminalitzaran i actuaran per neutralitzar-la. Però la por és un pes que hem d’alliberar-nos poc a poc, al ritme de cadascú. És moment, com ha estat sempre, de dir prou i recuperar el més propi que té cadascú, que és la seva vida.Mirem cap enrere per prendre forces, al nostre voltant per recolzar-nos entre nosaltres i cap endavant per un futur més digne i completament lliure.

Per la nostra llibertat. Per la nostra dignitat. Per la revolució social. Per l’Anarquia
Bloc Llibertari
mANIFESTACIÓ ALTERNATIVA 1 DE MAIG
18 H. pLAÇA DELS PAÏSOS cATALANS

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s