A més repressió. Més desobediència. Qui va dir por?

Imatge

Article aparegut a La Burxa de Gener sobre la nova llei de Seguretat Ciutadana “Qui va dir por?”
http://issuu.com/laburxa

Qui va dir por?

La nova Llei de Seguretat Ciutadana és un engranatge més en el marc de la maquinària repressiva de l’Estat, la qual es posa al dia per fer front a l’allau de lluites socials que es consoliden i es radicalitzen dia a dia a tots els barris, pobles i ciutats.

Amb això, el Govern tanca el seu projecte de control de la protesta que va iniciar amb la reforma del Codi Penal (que encara no ha entrat en vigor) i l’Avantprojecte de reforma de la Llei d’Enjudicament Criminal. Aquesta darrera reforma porta anunciant-se fa uns anys, sense una gran publicitat, però amb una rellevància enorme, ja que introdueix modificacions substancials en el procediment penal, com és la figura del Fiscal instructor (que substitueix al jutge, amb la corresponent politizació de la investigació criminal), la impossibilitat d’exercir l’acció popular a partits i sindicats i un llarg etcètera.

La nova Llei de Seguretat Ciutadana ha d’entendre’s, doncs, com un complement de totes aquestes reformes penals, en especial la del Codi Penal, que elimina la figura de les “faltes”, infraccions que, o bé són assimilades a delictes lleus o bé són regulades com sancions administratives. El que a simple vista podria veure’s com una atenuació (sempre sona més laxe una multa que un judici i una pena) desapareix al contemplar el contingut de la norma: la desproporció de les seves sancions, la politització de les conductes infractores i la falta de rigor jurídic que porta assimilada la discrecionalitat de l’Administració, amb el corresponent perill d’una interpretació extensiva de la norma, ja de per si restrictiva amb els drets fonamentals.

Així, hem de tenir clar que els procediments administratius són molt més farragosos, ja que a l’hora de recórrer una multa s’ha de fer, en primera instància, davant de la pròpia Administració que te la posa i, una vegada acabada aquesta via, podrem recórrer davant del Jutge contenciós-administratiu, amb el corresponent pagament (mínim 200 euros) de la taxa judicial (la jurisdicció penal està excempta d’aquesta taxa). A més del sangrant recurs contenciós, hem de recordar que l’Administració ostenta una posició dominant en aquest tipus de procediments, per una banda, per la seva capacitat a l’hora de disposar de diners (facilitat d’embargament), i per altra banda, i la més important, és que l’Administració ostenta la pressumpció de veracitat (o el que és el mateix, la pressumpció de culpabilitat de l’infractor) pel que, a diferència del procediment penal, no és l’acusador el que ha de provar la culpabilitat de l’infractor, sinó que aquest haurà de demostrar que l’Administració s’equivoca, i tothom sap el difícil que és provar alguna cosa quan la policia està pel mig.

D’altra banda, la Llei de Seguretat Ciutadana regularitza pràctiques que ja es venien duent a terme per part de la policia: la restricció d’accessos a zones públiques, els controls d’identificació i escorcolls per associació a una protesta o opció ideològica i, potser el més greu de tot, la creació formal d’un fitxer d’infractors per controlar (entra altres coses) la reincidència. I tenint en compte que en aquesta llei es sanciona explícitament i de forma generalitzada la protesta social, aquest fitxer tindrà un caràcter determinant a l’hora d’assenyalar, criminalitzar i prejutjar a les persones en funció de la seva opció i pràctica política. Perquè més enllà de la problemàtica del caràcter públic o intern d’aquest fitxer, l’allau d’infraccions (administratives i penals) donarà un paper clau a l’hora de seleccionar els individus penal i administrativament responsables. Com que ara es penalitza tot, però tot no pot ser castigat degut a la massificació de conductes punibles que col·lapsarien els procediments penals i sancionadors (malgrat haver-ho previst, augmentant el termini de caducitat de l’acció per tenir més temps per sancionar-la), el fitxer pot servir de filtre (com ja es porta fent de forma amagada), per castigar a un sector social concret, més polititzat, organitzat o amb major consciència social.

En definitiva, aquesta volta de torca repressiva ens permet veure que l’Estat mai podrà solucionar els problemes de la gent. No pot portar a terme reformes de cap tipus, perquè la funció de qualsevol poder és assegurar la seva supervivència i perpetuació, el que és incompatible amb la llibertat i la justícia social. Davant d’una dramàtica situació social, el govern de torn ens planteja la única opció viable per defensar els seus interessos: la política de la por i la repressió. Coneixem el seu olor i no ens espanta, perquè tenim del nostre cantó armes molt més profundes i consolidades per l’experiència històrica: la solidaritat, el suport mutu i l’acció directa contra tota forma de dominació.

Acció Llibertària de Sants

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s