Taller-formació de conceptes de gènere i feminisme

Aquest taller-formació que vam fer consistia en què cada persona del col·lectiu es preparava conceptes en relació al gènere i als feminismes que no coneixia o que havia après fa poc i els exposava a lxs altres membres del col·lectiu. Animem a altres col·lectius a fer dinàmiques similars per col·lectivitzar coneixements i el procés d’aprenentatge i fomentar la formació en gènere i feminisme.

Herstory: joc de paraules referent a “history”, història dels homes, i “herstory”, història de les dones. Presenta una visió de la història feminista i posa atenció a les dones, que han estat invisibilitzades en el discurs dominant de la història, escrita per homes i protagonitzada per homes
LGTBIQ+: lesbianes, gays, trans, bisexuals, intersexuals, queer. Hi ha polèmica/debat sobre la inclusió de la Q i el + dins les sigles
Intersexual: designa aquelles persones que tenen característiques físiques sexuals “atípiques” o ambigües i que no encaixen en la típica idea de “cossos de dona” i “cossos d’home”. (Article interessant sobre la intersexualitat: https://www.eldiario.es/sociedad/significa-LGTBI_0_658634358.html)
Gènere fluid: persona que té una identitat de gènere que varia o transita al llarg del temps, no és fixa (sempre dona, sempre home, etc.)
Androcràcia: similar a patriarcal, organització social basada en el predomini de l’home sobre la dona i una mirada únicament masculina
Louise Michel: revolucionària francesa del S XIX, de les principals líders de la comuna de París. També tenia un discurs decolonial (Article interessant sobre la Comuna de París i Louise Michel: https://ctxt.es/es/20170823/Culturas/14577/CTXT-Louise-Michel-Comuna-de-Paris.htm)
Stonewall: revolta del 28 de juny de 1969, va ser en resposta a una redada policial cap a l’Stonewall Inn, bar on s’hi trobava sobretot dones trans, drag queens i gays i lesbianes. Va haver-hi disturbis durant una setmana. El 28 de juny, dia de l’Orgull LGTBI es conmemora aquest fet.
Més info sobre els fets de Stonewall: http://desastre.mx/internacional/los-disturbios-de-stonewall-o-de-como-estallo-el-orgullo-lgbt/.
Fanzine sobre Marsha P. Johnson i Sylvia Rivera: https://distribuidorapeligrosidadsocial.files.wordpress.com/2011/11/star.pdf. Es diu que Marsha va tirar el primer totxo contra un policia a Stonewall, fet que va desencadenar els disturbis. Van estar durant la revolta de Stonewall i a l’intens moment d’organització LGTBI que va sorgir després, també fundadores del col·lectiu STAR (Street Transvestite Action Revolutionaries), que es dedicava a donar allotjament a persones del col·lectiu sense sostre, sobretot dones trans que exercien la prostitució i eran dogadictes).
Teoria queer: teoria del gènere que defensa que el cos, el gènere i la sexualitat, són fruit de construccions socials i polítiques i no fets biològics universals. A la Wikipèdia està bastant ben explicat: https://es.wikipedia.org/wiki/Teor%C3%ADa_queer
Prostitució: existeixen tres posicionaments pel que fa a la prostitució: prohibicionisme/regulacionisme/abolicionisme. 1) Il·legalitzar, criminalitzar. El client és víctima. Dones desprotegides, sense drets. 2) Regular l’activitat. 3) Prova d’extingir la prostitució reduint la demanda i protegeix la dona. Existeix la variant “l’Estat proxeneta”, en què es mercantilitza el cos de la dona en més aspectes.
Maria Galindo: anarcofeminista bolivariana membre de Mujeres creando, molt activa políticament a Bolívia. Entrevista a Maria Galindo: https://www.youtube.com/watch?v=Zhax7_jsy_s
Misandria: odi a allò masculi, odi als homes. Oposat a “misogínia”. S’equipara a misogínia, però no és el mateix ni té importància social perquè no hi ha una estructura de poder darrere, com en la misogínia és el patriarcat.
Feminazi: acusació que prové del moviment anti-avortista a Estats Units que acusava les dones que avortaven de crear un Holocaust per, segons ells, matar éssers humans. Es fa servir popularment com a insult masclista cap a feministes.
Eixos d’opressio de gènere: cultural -> mansplaining, sexoafectiu -> pensament amorós, econòmic-laboral ->contracte sexual (públic-privat, treball domèstic, treball reproductiu)
Mansplaining: aquest concepte sorgeix de la contracció en anglès de la paraula man (home) i el verb to explain. Segons la definició del diccionari Oxford: “actitud (d’un home) que explica (alguna cosa) a algú, normalment a una dona, d’una forma considerada, condescendent o paternalista”. Recull la idea d’una acció en què s’obvien els coneixements, intel·ligència i familiaritatque la dona posseeis respecte aquest tema, infantilitzant la interlocutora.
Comprèn un conjunt de comportaments que tenen en comú el menyspreu de l’interlocutor cap a qui l’escolta per l”únic fet que qui l’escolta és una dona, i per tant li pressuposa una capacitat de comprensió inferior a la d’un home.
Independentment de quant se sàpiga del tema, (l’home) sempre assumeix que sap més que ella (i sol ser al revés). No obstant, ell té alguna cosa a explicar i això és l’únic que importa. El seu únic propòsit és fardar i aparentar ser més culte que la dona que l’escolta.
¿Com sorgeix? -> el 2012, apareix una pàgina web anomenada “Els homes acadèmics m’expliquen cosas”, i centenars de dones universitàries van compartir les seves experiències de com havien estat tractades condescendentment, ignorades i demés. Al poc temps es va formalitzar el terme “mansplaining”. En el llibre “Els homes m’expliquen coses”, Rebecca Solnit apunta que ella no va ser la creadora del terme però que la seva obra va servir de trampolí per visibilitzar aquest fenomen.
El terme no ha estat lliure de crítiques, especialment d’aquells que l’acusen d’essencialista i tendenciós.
Una de les conseqüències d’aquest tipus d’accions és la infravaloració automàtica sobre les opinions de les dones en qualsevol àmbit cultural, havent de ser recolzades per una autoritat masculina que doni crèdit al que diuen.
Pensament amorós: en el pensament feminista existeix una llarga tradició que identifica una relació directa entre la pràctica de lamor i la reproducció del poder. En aquest sentit, l’amor romàntic s’ha convertit en la base predominant de la vida domèstica i social, per sobre dels nostres desitjos d’identitat personal, realització emocional, saltisfacció i seguritat existencial.
Amb la perspectiva feminista apareix per primera vegada l’amor com a una experiència en la què es pot intervenir, decidir, escollir, etc. I no com a alguna cosa que és irremeiable ni funciona com una allau que t’arrastra i arrassa la vida.
– A partir d’això, es planteja el concepte “pensament amorós”:
“Un conjunt articulat de símbols, nocions i teories al voltant de l’amor, que arreplega tots els espais socials, també els institucionals, i influeix directament en pràctiques de la gent, estructurant unes relacions desiguals de gènere, classe i ètnia, i un mètode concret i heterosexual d’entendre el desig, la identitat i, en definitiva, el subjecte”
“És una forma hipertrofiada i absolutament dominant de concebre l’ésser humà i de representar els vincles entre les persones. És aquest tipus d’amor que produeix desequilibris vertigiosos entre imaginaris, ficcions i realitats”
El pensament amorós és una ideologia cultural, una forma determiada d’entendre i practicar l’amor que sorgeix amb la modernitat, i s’extén fins el present transformant-se. Parla d’una cultura emocional moderna en relació amb una configuració simbòlica i pràctica que orienta la conformació d’identitats i la configuració de subjectivitat. És un eix de desigualtat, d’esclavització; un ordre que configura la designació i d’entendre en la relació entre allò masculí i allò femeí, jeràrquica i complementarista.
“És el pensament que ens converteix en homes i dones”
Contrato sexual: el 1988 va publicar The Sexual Contract (El Contracte Sexual), un dels seus llibres més coneguts, títol de la seva tesis doctoral en la investigació de la qual descobreix que en la base de les societats patriarcals hi ha hagut o hi ha un pacte fundador que és, en realitat, anterior a allò que fins ara es creia que fundava les societats humanes, i que Rousseau va denominar al segle XVIII el contracte social. El vertader pacte fundador era contracte sexual.
Per a Pateman, la base de la divisió sexual del treball resideix en la gènesis del contracte sexual. En la història del contracte sexual es troba el dret polític, que és el dret patriarcal o el dret civil que regeix l’ordre social patriarcal i del que depèn la llibertat civil. En aquest sentit, “el cotracte sexual és una història de subjecció2; i la subjecció implica dominació des de diversos àmbits, entre els que es troba el treball domèstic i de cures, però sobre tot des de la desigual reorganització patriarcal de la Modernitat en base al sexe.
– D’aquesta manera, el contracte sexual mostra com la diferència sexual, i la pròpia construcció d’aquesta diferència sexual com a diferència política sosté una divisió sexual del treball delimitat per dos àmbits: el públic (sobre el què es dirigeix l’atenció, allò masculí) i el privat (irrellevant, el del matrimoni, allò femení, domèstic).
– El treball assalariat o l’activitat política donen per suposat el rol de la dona com a la figura sobre la què recau el manteniment de la vida. Aquest és el treball domèstic i el de cures. Amb el paradigma mercantil del segle XIX, la llar deixa de ser una unitat productiva i econòmica, el treball domèstic, en la mesura que no produeix beneficis econòmics (capitalisme), no és una femina, no té per què ser remunerat, afecta l’estatus de les dones que també serà redefinida ideològicament, passant a ser les guardianes d’un tipus de vida, el domèstic.
Aquesta adscripció de la dona a l’espai domèstic i privat és el mecanisme per excloure-la del pensament il·lustrat, és a dir, dels drets polítics i de ciutadania, i serà fonamental per al nou ordre social patriarcal.
Manspreading: invasió de l’espai públic per part de l’home, generalment físic i trient-li espai a una dona però que també s’expandeix en tots els altres aspectes.
#NotAllMen: coletilla de la crítica que es fa al feminisme a l’hora de generalitzar les actituds masclistes. Quan una dona diu que els homes violen, sempre surt algú (generalment homes), dient “No todos los hombres son violadores, no nos metas a todos en el mismo saco”, cosa que és completament innecessària i desvirtua el problema d’estructures de poder i patriarcals que hi ha darrere i que el feminisme intenta visibilitzar.
Despatologització trans: reivindicar que ser trans no és un transtorn mental i que no sigui necessari passar per circuits psiquiàtrics per transicionar. Fins fa poc la transexualitat estava dins el catàleg de transtorns mentals, i encara avui és necessari presentar un informe psicològic per tal de canviar-se el nom i el gènere al document d’identitat. Se celebra l’últim dissabte del mes d’octubre, i dins el moviment trans de Barcelona fa anys que es fa una manifestació.
Disfòria: incomoditat que senten les persones trans cap al gènere que se’ls ha imposat al néixer, malestar que fa transicionar cap a un altre gènere, en què et sents més a gust. Fins el juny del 2018 la disfòria de gènere era considerada una malaltia psiquiàtrica per la OMS.
Deadnaming: dirigir-se a una persona trans no pel seu nom sinó pel nom assignat al néixer. Forma de transfòbia.
Misgender: forma de transfòbia, dirigir-se a una persona trans per un gènere que no és el seu, no utilitzar els pronoms correctes a l’hora de dirigir-s’hi. Per tal d’evitar-ho s’agraeix fer servir estratègies com preguntar a la persona quins pronoms utilitza o directament fixar-s’hi i referir-s’hi amb els que ellx mateix utilitza.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s